el mirall

I és ben segur que si cerco el punt de llum

que vares deixar-me, el trobaré intacte.

Per molt que les paraules hagin fugit,

per molt que ja no quedin llunes penjades,

ni dins els cabells embullades, ni entre els dits.

Nedo entre temps inexistents i les busques

del rellotge no em menen enlloc, ara.

Però continuo tancant els ulls i respirant

els mateixos àtoms d’aire un cop i un altre

vora la porta tancada d’aquell paradís clos.

Els respiro en la il•lusió volàtil i poc consistent

de que em facin un conjur a l’existència,

que només jo puc crear,

que només jo puc ser

que només jo puc dir, 

que només jo puc fer.

Fe Ferré

(obra de la imatge "el mirall" Jaume Grau Xena)