du una flama que il•lumina al món
a la seva mida, que endevina cada traç.
Cada mor de fam, cada bala al cos
du una ràbia
que ho enverina tot de cop,
que fereix la son que sempre crida.
si encens la llum que abrigues,
al futur et vindrà a buscar,
si encens la llum que et guia,
el demà ens acollirà.
cada daltabaix t’arrossegarà
no s’oblida, se’t endurà mar enllà.
En la nit el far et guia, et mostra
el camí a port.
Si encens la llum que abrigues,
el futur et vindrà a buscar,
si encens la llum que et guia,
el demà tornarà a ser gran.
S’estén per les muntanyes, s’escampa per les platges
com l’aire que ens abraça, que ens mostra el camí a casa.
Si encens la llum que abrigues, el futur
et vindrà a buscar,
si encens la llum que et guia,
el demà tornarà a ser gran.
Si encès la llum dels dies, el demà serà a les teves mans
si encens la llum que et guia
si encens la llum que et fa brillar
No hay comentarios:
Publicar un comentario
adelante... deja tu mensaje sin oír la señal estás... en Blogger
Cuídate esas ojeras ;)